La Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central ha celebrat la segona edició de Jornades ‘Memòria i resistències. Camins per la dignitat a l’Amèrica Central’
Aquest octubre, la Taula Catalana pels Drets Humans i la Pau a l’Amèrica Central ha celebrat la segona edició de Jornades sobre la qüestió sociopolítica a l’Amèrica Central, i que enguany s’han centrat en la memòria i la resistència com a mecanismes per a la dignitat dins la regió.
En concret, la trobada ha tingut lloc els dies 21 i 22 d’octubre a La Bonne – Centre de Cultura de dones Francesca Bonnemaison de Barcelona, i ha acollit desenes de defensores de drets humans, exiliades polítiques, periodistes i activistes de Nicaragua, El Salvador, Hondures, Guatemala i Panamà. Durant les jornades, s’ha generat un espai de reflexió i entesa sobre el context sociopolític centreamericà, amb especial atenció als fluxos migratoris, la repressió i la cooptació de l’Estat, alhora que s’ha posat en valor la tasca de defensa i resistència comunitària davant d’aquests reptes.
“La història ens ha ensenyat que només junts els centreamericans hem pogut sortir de la crisi, de la dictadura i de la violència que ha estat històrica a la nostra regió”, ha defensat Edipcia Dubón, economista, exdiputada i directora de la Fundación Puentes para el Desarrollo, exiliada i destituïda pel règim d’Ortega a Nicaragua.
Dubón ha remacat també els tres grans reptes que afronta actualment el seu país: reconquerir la llibertat, aconseguir que la Comunitat Internacional ajudi a aturar la repressió governamental i accedir a un procés electoral lliure on la ciutadania nicaragüenca pugui decidir realment el futur del país.
Per la seva banda, Samantha Jirón, jove de 25 anys, expresa política, estudiant de periodisme i desposseïda de la nacionalitat als 21 anys, ha manifestat la força i la determinació de les generacions més joves, colpejades amb duresa pel règim, però alhora fonamentals per impulsar el canvi:
“Pel que fa a la joventut, nosaltres som un sector que ha estat colpejat d’una manera brutal, perquè érem joves i estàvem intentant començar a construir un projecte de vida, i vam ser empresonats, exiliats i fins i tot desposseïts de les universitats dins de Nicaragua. Totes les universitats privades i independents de Nicaragua van ser confiscades. Fins i tot les taxes de suïcidi han augmentat. La migració dels joves també ha crescut, però no tothom té la capacitat de marxar. Així doncs, crec que hi ha molta desesperança, però alhora també hi ha molta gent treballant perquè els joves puguin continuar estudiant, dins i fora del país, i perquè s’obrin noves oportunitats de beques, que es puguin formar, i que els joves que som fora puguem contribuir a un futur canvi, que pot ser imprevisible”, ha expressat Jirón.
Des de Guatemala, Jordán Rodas, ex-procurador de Drets Humans de Guatemala, exiliat per la seva lluita contra la corrupció, ha subratllat la desigualtat que impera al país, on la riquesa es concentra en mans d’uns pocs, així com la discriminació i el racisme que viuen les persones de pobles originaris, les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, i la corrupció com a mecanisme per governar Guatemala.
En l’àmbit de la premsa i la llibertat d’expressió, la periodista Angélica Cárcamo d’El Salvador ha denunciat la greu crisi humanitària que viu el país, submergit en un període d’excepció que s’allarga des de fa més de tres anys i en què desenes de defensores de drets humans i periodistes estan empresonats i a l’exili per exercir el periodisme i defensar el dret a la informació:
“En contextos com els actuals a la regió, els populistes s’estan enquistant en els poders polítics i, per tant, fan que sigui més complex poder exercir la professió. Concretament, en el cas salvadorenc, estem transitant d’un govern que va entrar per la via democràtica l’any 2019, però que s’ha anat transformant en un règim autocràtic i que es va consolidant com una dictadura, fins al punt que no hi ha independència dels poders de l’Estat”, ha dit Cárcamo.
Un altre dels temes que s’ha abordat durant les jornades ha estat la violència obstètrica i la manca d’accés a la salut sexual i reproductiva, especialment a El Salvador, on moltes dones són empresonades per exercir el dret a l’avortament. És el cas de Maria Teresa Rivera, la primera dona al món reconeguda com a refugiada per persecució a causa d’un avortament, després que fos condemanda a 40 anys de presó al seu país.
Pel que fa a l’àmbit migratori, cada vegada més intens i perillós a tota la regió centreamericana, Chevy Solís, psicòloga afrofeminista de Panamà, ha evidenciat la feminització de la ruta pel pas de la selva del Darién (frontera entre Colombia i Panamà), una de les rutes més transitades i perilloses del món, i que durant aquest any ja l’han creuat més de mig milió de persones, procedents de l’Equador, Haití, Veneçuela i també de països d’Àfrica i Àsia, en direcció, principalment, als Estats Units.
“Moltes de les dones que emigren, moltes amb infants petits i embarassades d’Haití, per exemple, es mouen no només per buscar una condició de vida més digna, sinó per sobreviure. Per salvaguardar la seva pròpia vida i la dels seus fills”, ha indicat Solís.
En un context d’inestabilitat política i repressió a l’Amèrica Central aquestes jornades son una oportunitat única per sentir les veus de defensores, activistes i exiliades que posen el focus en la construcció de la dignitat dels seus pobles enmig de la repressió i les històries que molt sovint no apareixen als comunicats oficials.